Jolicloud 1.1 disponible

Si l'altre dia parlàvem de Chrome OS, avui toca parlar d'un altre sistema operatiu orientat a ultra-portàtils i també centrat en Internet i en la computació al núvol: Jolicloud, que fa poc ha arribat a la versió 1.1.

Jolicloud es basa en Ubuntu, és compatible amb gairebé qualsevol maquinari i està pensat per a funcionar en ultra-portàtils i màquines amb pocs recursos, com ara ordinadors antics. Entre les millores de la nova versió hi trobaràs un escriptori desenvolupat en HTML 5 i un sistema optimitzat per a una major duració de la bateria.

Tot i que encara ha d'evolucionar, Jolicloud té molts dels avantatges de Chrome OS i cap dels inconvenients: per exemple, a banda de fer servir aplicacions web també podrem instal·lar aplicacions en local. Es podria dir que Jolicloud és Chrome OS amb moltes més coses.

Però més que explicar-vos amb detall més característiques, podeu fer un cop d'ull al sistema per veure si us agrada aquí. I si us agrada us el podeu descarregar des d'aquí.

Calligra pren el relleu a KOffice

La comunitat KDE ha anunciat públicament el naixement de Calligra Suite com la continuació del projecte KOffice. L'actual versió de KOffice, doncs, serà l'última de la fins ara no gaire popular suite ofimàtica de KDE.

Segons han publicat a l'anunci oficial Calligra estarà formada per les següents aplicacions:

Aplicacions de productivitat:

• Words: nou processador de textos, evolució de Kword.
• Tables: full de càlcul (antic Kspread).
• Flow: programa de creació de diagrames (antic Kivio).
• Kexi: aplicació de base de dades com Microsoft Acces.
• Stage: programa de presentacions (antic Kpresenter).

Aplicacions de gestió:

• Plan: gestió de projectes (antic Kplato).

Aplicacions gràfiques:

• Krita: aplicació de disseny per a imatges multi-capa basades en píxels.
• Karbon: aplicació de disseny per a imatges multi-capa vectorials.

Totes les aplicacions continuaran sent desenvolupades pels responsables de KOffice tret de Words, que seguirà vinculada al projecte però a la que sembla li volen donar un impuls especial. A més, deixen la porta oberta a afegir noves aplicacions a mesura que nous desenvolupadors s'hi sumin al projecte.

Per altra banda, també han anunciat la introducció de Calligra Office Engine, que vol facilitar el desenvolupament d'aplicacions basades en Calligra, i el canvi de Subversion per Git per al control de versions.

Per a més informació podeu visitar la pàgina oficial del projecte.

Google mostra Chrome OS

No parem amb Google i és què, juntament amb altres novetats interessants, com la seva botiga d'aplicacions web, Google ha mostrat l'actual estat de Chrome OS.

Chrome OS és un sistema operatiu orientat a ultraportàtils basat en Linux i Chromium, i que fa servir ext4 com a sistema d'arxius. Allò que el fa diferent és que es tracta d'un sistema operatiu totalment basat en Internet, fins al punt que tot està integrat en el navegador: no disposa d'un entorn d'escriptori convencional (l'entorn d'escriptori és el propi navegador), només pot executar aplicacions web i emmagatzema les dades als servidors de Google. En definitiva es tracta d'un nou concepte de sistema operatiu.

Els avantatges son evidents. El més important és què al ser-hi totes les nostres dades a Internet serà més difícil perdre informació i podrem treballar en diferents ordinadors amb Chrome OS instal·lat com si fossin el nostre.

Per altra banda, els desavantatges també son evidents, i al meu parer superen amb creus els avantatges. Entre altres mancances hi figura la dependència gairebé total de la connexió a Internet, la impossibilitat d'instal·lar aplicacions en local, amb la pèrdua de control que això comporta, i el fet d'haver de cedir totes les nostres dades a un tercer (en aquest cas Google), amb tot el que això suposa per a la seguretat i la confidencialitat de les mateixes.

I es què Chrome OS, al cap i a la fi no és més que una distribució de Linux amb mancances extraordinàries, mentre que la majoria d'avantatges que Google afirma que té, com son la seguretat o que el sistema no es degradi amb el pas del temps, son avantatges en front de Windows però què, en major o menor mesura, ja gaudim tots els que fem servir el sistema operatiu del pingüí.

Chrome OS potser és el futur, com afirmen a Google, però un futur que personalment no m'acaba de fer el pes. I penso què a dia d'avui només pot tenir èxit com a complement o en dispositius molt específics, però no com a sistema operatiu principal. Més endavant, quan les aplicacions web evolucionin, qui sap.

Tot i això es probable que d'entrada tingui més èxit entre els usuaris domèstics que el que han tingut fins ara la resta de distros de Linux, al tenir al darrera a un gegant com Google, amb tot el que això comporta a nivell de publicitat i de recolzament per part dels fabricants.

Google presenta la seva botiga d'aplicacions en línia

Poc després de l'arribada de Chrome 8 Google ha presentat l'esperada Chrome Web Store, una botiga en línia d'aplicacions web que apareix com el complement imprescindible de Chrome OS, el nou sistema operatiu totalment centrat en Internet i que va ser presentat al mateix temps.

Chrome Web Store ja compta amb un bon grapat d'aplicacions, tant gratuïtes com de pagament, classificades en diverses categories com son comunicació, productivitat o jocs. A partir d'ara qualsevol desenvolupador podrà pujar la seva aplicació web a la botiga i aquesta estarà disponible per a ser adquirida immediatament.

Segons Google, les aplicacions disponibles es podran executar en qualsevol sistema operatiu i amb qualsevol navegador que respecti els estàndards, no només amb Chrome. A més, a banda d'aplicacions també podrem trobar extensions i temes, quelcom que facilitarà la vida de l'usuari al centralitzar en un mateix lloc les principals utilitats per al navegador.

Tot i que es pot accedir sense problemes des de qualsevol lloc, de moment Chrome Web Store únicament està disponible de manera oficial per als EEUU, pel que només es troba disponible en anglès. Durant els propers mesos, però, s'anirà obrint a la resta de països.

Cita

La programació avui en dia és una carrera entre els enginyers de programari intentant construir millors i més eficients programes a prova d'idiotes, i l'univers intentant produir millors i més eficients idiotes. Per ara va guanyant l'univers.

Rich Cook

Breus

• Seguint les directrius del grup d'eGoverment del W3X el govern català ha obert un portal de dades públiques. Les dades es poden descarregar en una dotzena de formats i sota diversos règims de drets.
• TVC aposta per la interactivitat i l'emissió en directe de tots els seus canals en el seu nou servei de vídeo a la xarxa. El portal ha estat premiat per la Interactive Advertising Bureau.
• Finalment hi haurà Nexus Two. Farà servir Android 2.3 "gingerbread" i molt probablement serà fabricat per Samsung.
• Vols un frigorífic amb Linux? Electrolux n'ha fabricat un que disposa de pantalla tàctil i que permet tot tipus d'interaccions amb l'aparell.
• Sembla que la Fundació Apache rescatarà Google Wave.
• La CIA cada cop està més ficada a Silicon Valley. Per a mostra un botó: a Uberbin.net ens parlen de les 10 startups més interessants finançades per l'agencia.
• Tim Berners-Lee analitza en un article les principals amenaces que pateix la web i crida els internautes a rebel·lar-se contra aquells que volen acabar amb la neutralitat de la xarxa.
• Orwell és va equivocar de data. Res de 1984: 2010.
• Malgrat la pressió dels internautes el Parlament Europeu finalment ha aprovat ACTA. Ara la Comissió Europea té via lliure per signar el tractat.
• A NeoTeo ens expliquen 10 possibles usos pel teu antic Pentium 133.
• El protagonista indiscutible de l'actualitat de la setmana arrel de les últimes filtracions ha estat Wikileaks. Us recomanem tres articles al respecte: a Bits Catalans es prenen un moment per explicar-nos què és Wikileaks. Escolar titula el seu article el fi de la hipocresia. I Enrique Dans ens parla dels inútils intents de censura dels EUA en front de Wikileaks.
• A Pillateunlinux fan una reflexió molt interessant sobre el programari lliure. No puc estar-hi més d'acord.
• Una breu (com no podia ser d'una altra manera) història dels virus a GNU/Linux.
• I tanquem aquest recull amb una mica més de Wikileaks: si fa poc des d'aquest humil bloc feia una crida a intentar aturar la nefasta "Llei Sinde", ara els últims documents filtrats per Wikileaks confirmen el que molts ja sospitàvem: que els EEUU estan al darrera de la llei. Cal preguntar-se si ara que això s'ha fet públic el Congrés tindrà la barra d'aprovar igualment la llei.

Chrome 8 ja disponible amb destacades millores

D'acord al calendari previst Google acaba d'alliberar la vuitena versió estable de Google Chrome, que ja es troba disponible per a sistemes Linux, Windows i Mac OS X.

La nova versió del navegador de Google soluciona més de 800 bugs millorant així la seguretat i l'estabilitat i inclou noves funcionalitats, com ara un lector de PDF integrat en el navegador, acceleració per GPU o la possibilitat de sincronitzar extensions.

A més, Google Chrome 8 ja ve preparat per a suportar les aplicacions de la Chrome Web Store, la botiga d'aplicacions web que Google té pensat estrenar en breu.

Si tens instal·lat Chrome a Linux, l'actualització es farà de manera automàtica. Si fas servir Windows o Mac, només has d'anar al panell "quant a" del menú d'opcions des d'on podràs comprovar si hi ha noves versions disponibles. I si no el tens instal·lat, te'l pots descarregar des de la seva pàgina oficial.

Megaupload amplia els seus serveis i presenta Megaworld

Tothom coneix Megaupload, un dels serveis de hosting d'arxius més populars de la xarxa. Doncs ara l'empresa que hi ha al darrera ha decidit ampliar els seus serveis i per això ha presentat Megaworld. Les novetats son moltes i molt interessants:

Megapix: Megapix ens permet pujar un nombre il·limitat de fotografies i compartir-les amb qui vulguem. La principal novetat respecte d'altres serveis similars com Flickr o Picasa és què els usuaris premium tenen la possibilitat de comprar i vendre fotografies.

Megabox: Per a la majoria dels usuaris segurament el servei més útil dels que s'han presentat. Megabox ens permet allotjar tota la nostra biblioteca musical, sense límits, per escoltar-la allà on vulguem, descarregar-la en qualsevol ordinador o compartir-la amb els amics, entre d'altres possibilitats. I tot això sense necessitat de ser usuari premium.

Megalive: Es tracta d'un servei d'emissió de vídeo en directe. En aquest cas ser usuaris premium ens aporta diversos avantatges, com ara disposar de la màxima velocitat de transmissió o possibilitat de gravació.

A més d'aquestes tres grans novetats també han tret Megaclick, un sistema de publicitat similar a Adsense, Megafund, una mena de sistema de crèdits per a negocis a Internet, Megakey, que ens dona accés a un compte premium per als seus serveis a canvi de veure determinada publicitat mentre naveguem i Megapay, un sistema per a fer pagaments en línia de forma segura amb el mòbil.

Però probablement el més interessant siguin els dos projectes en desenvolupament que anuncien tenen previstos per a 2011: Megamovie i Megabackup. Megamovie vol ser un mercat per a pel·lícules i series de televisió a l'estil de Netflix on tothom podrà pujar el seu contingut i vendre'l a un public massiu. Per la seva banda Megabackup serà un sistema de copies de seguretat al núvol, amb espaï il·limitat i gratuït fins que vulguem recuperar les nostres dades, moment en el qual sí haurem de pagar. Molt interessant tot plegat.

Aprovada al Senat la moció per una xarxa neutral

Finalment el Senat ha aprovat per unanimitat una moció a favor de la neutralitat de la xarxa. El text resultant és molt similar al presentat el passat dia 17 per un senador popular, però llavors tots els partits, tret del PP, el van rebutjar.

La moció insta el Govern a modificar amb urgència la llei per tal de "garantir el compliment per part dels proveïdors de telecomunicacions que operen a Espanya del principi de neutralitat, assegurant que els paquets de dades que circulen per les seves xarxes rebin sempre el mateix tractament amb independència del seu contingut, origen, destinació o protocol, sense que es manipuli el transit de cap manera, per privilegiar, limitar o impedir l'accés a determinades pàgines o serveis."

Val a dir que la moció aprovada no té valor jurídic, per tant ara depèn del Govern central desenvolupar una llei que efectivament garanteixi la neutralitat de la xarxa. Però sens dubte es tracta d'un pas en la bona direcció, que ja és més del que m'esperava.