dijous, 18 de novembre de 2010

La importància de la neutralitat de la xarxa

El Senat espanyol va rebutjar ahir garantir per llei la neutralitat de la xarxa, anteposant així els interessos econòmics i polítics de determinades empreses als drets dels ciutadans (les opinions dels quals son per a alguns senadors una "ingerència externa inacceptable").



Però que és això de la neutralitat de la xarxa, i perquè es tant important?

La neutralitat de la xarxa és un dels principis fonamentals d'Internet, i es basa en l'exclusió de qualsevol tipus de discriminació en funció de l'origen, la destinació o el contingut de la informació transmesa per la xarxa. Benjamin Bayart va definir els quatre principis fonamentals de la neutralitat de la xarxa:

  • Transmissió de les dades pels operadors sense que se n'examini el contingut.
  • Transmissió de les dades sense tenir en compte l'origen o la destinació d'aquestes.
  • Transmissió de les dades sense privilegiar cap protocol de comunicació.
  • Transmissió de les dades sense alterar-ne el contingut.


Aquesta absència de discriminació ens dona la llibertat de triar el contingut que veiem i utilitzem a Internet, mentre que si es vulnera el principi de la neutralitat de la xarxa, seran les empreses de telecomunicacions les qui decidiran per nosaltres a quins continguts podem accedir i a quins altres no, i en quines condicions.

Per exemple, Telefonica podria arribar a un acord amb Microsoft per a prioritzar el tràfic dels seus serveis (bing, hotmail, etc) en detriment dels de la competència (google, gmail, maps, etc), degradant o directament bloquejant l'accés als últims. També podrien bloquejar determinats serveis o protocols per impedir l'ús de determinades aplicacions, com ara els programes d'intercanvi d'arxius P2P o d'altres que facin la competència en algun àmbit a les pròpies empreses de telecomunicacions, com Skype (com de fet ja passa al nostre país amb les xarxes mòbils, on ja no es respecta el principi de la neutralitat de la xarxa). O fins i tot, perquè no, bloquejar les dades de certs col·lectius o moviments polítics (per exemple Wikileaks).




A més, no es cap secret que moltes "telecos", com Telefonica a Espanya o AT&T als Estats Units aspiren a convertir-se també en proveïdors de continguts, donat que pensen que, al controlar la infraestructura física, poden fer un negoci rodó eliminant la competència.

Ara imagina que desapareix el principi de la neutralitat de la xarxa: es possible que d'aqui a un temps només puguis veure una pel·lícula online si la llogues a la mateixa Telefonica, que haurà creat el seu propi servei de streaming de vídeo a la xarxa. I el mateix pot passar amb la resta de continguts (música, noticies, opinió, botigues online, etc), de manera que només podries accedir a allò que l'empresa amb la que tens contractat el servei vulgui... i en funció del que paguis, es clar.


Evidentment, tot això acabaria amb Internet tal i com el coneixem avui dia, convertint-lo en una mena de televisió interactiva (amb més continguts per a qui disposi de més diners), esborrant de pas la lliure competència de la xarxa i limitant greument drets com ara el dret a la llibertat d'expressió, al secret de les comunicacions o a l'accés a la informació... drets tots ells que en un futur immediat exercirem fonamentalment a la xarxa. Tot per culpa d'una nefasta barreja de cobdícia i ignorància.

I el pitjor de tot es que, tret d'uns pocs països, en el pla internacional, les noticies que ens arriben no son gaire més encoratjadores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada